Quaresma

Dia 22 de Febrer, Dimecres de Cendra, comença la Quaresma!

La Quaresma és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa. No es tenen en compte els diumeges, i per tant conclou el Dijous Sant, just abans del Sant Sopar.

L'objectiu de la Quaresma és establir un període de reflexió i penitència en el que els cristians tinguin temps de preparar-se per la celebració pasqual. Tradicionalment també és practica dejuni i abstinència.

El dimecres de cendra.

Com ja sabeu, aquest dia és l'inici del calendari quaresmal. Molts el recordau per què el capellà vos fa una creu al cap amb cendra. D'on prové aquest ritus?

Antigament els jueus acostumaven cobrir-se de cendra quan feien algun sacrifici i els ninivites també usaven la cendra com signe del seu desig de conversió d'una vida dolenta a una vida amb Déu.

En els primers segles de l'Església, les persones que volien rebre el Sagrament de la Reconciliació el Dijous Sant, es posaven cendra en el cap i es presentaven davant la comunitat vestits amb un "hàbit penitencial". Això representava la seva voluntat de convertir-se.

L'any 384 dC, la Quaresma va adquirir un sentit penitencial per a tots els cristians i des del segle XI, l'Església de Roma acostuma posar les cendres a l'iniciar els 40 dies de penitència i conversió.

Les cendres que s'utilitzen s'obtenen cremant els palmells usats el Diumenge de Rams de l'any anterior. Això ens recorda que el que va ser signe de glòria aviat es redueix a no-res.

També, va ser usat el període de Quaresma per a preparar als qui anaven a rebre el Baptisme la nit de Pasqua, imitant a Crist amb els seus 40 dies de dejuni.

La imposició de cendra és un costum que ens recorda que algun dia anem a morir i que el nostre cos es convertirà en pols. Ens ensenya que tot el material que tinguem aquí s'acaba. En canvi, tot el bé que tinguem en la nostra ànima ens ho durem a l'eternitat. És un símbol per recordar-nos als critians que al final de la vida, només ens durem allò que hàgim fet per Déu i pels nostres germans els homes.

LA JAIA QUARESMA.

Sembla que la historia de la Jaia o Vella Quaresma data de 1810 i procedeix de Catalunya on se l'anomenaba "la bacaladera" , "la sarracena" , o "La sarraína".

La Jaia Quaresma representa l'època que ve després del Carnaval. És una vella dejunadora i vegetariana, enemiga del rei Carnestoltes. Té set cames, una per a cada setmana d'aquest període que ve després del Carnaval, i que dura 40 dies. Aquesta imatge de la vella Quaresma és comuna també a Itàlia, França i Suïssa i algunes terres de cultura germànica. Durant el regnat de la vella Quaresma no es poden cometre excessos com, per exemple, menjar molt.

Durant els dies de Carnaval, el rei Carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una lluita. La vella Quaresma acaba guanyant, i s'abandonen les lleis del rei Carnestoltes: els banquets, la festa boja i el desordre donen pas al dejuni, a l'ordre, a la calma.

Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua. Només els diumenges es podia menjar peix. Per això, la vella Quaresma porta sempre un tros de bacallà.

Qué Es La Cuaresma

View more PowerPoint from Hautatzen MCG

Conte.

EL PULGAR RENCOROSO. Pedro Pablo Sacristán

Había una vez una mano cuyos dedos eran muy amigos. Pero ocurrió que el dueño de la mano empezó a hacer un trabajo peligroso y a pesar del cuidado que ponía el resto de dedos, el pulgar siempre salía malparado con cortes y heridas. Al principio los otros dedos pedían disculpas por su torpeza y el pulgar les perdonaba, pero la situación se repitió tanto que un día el pulgar decidió no perdonarles más, así que se apartó del resto de dedos de la mano.

Al principio el pulgar iba muy digno todo recto y separado, pero aquella posición de los dedos era tan forzada y ridícula, que el dueño tuvo que llevar su mano constantemente oculta en el bolsillo, donde los dedos sufrían con pena el mayor de los olvidos.

Entonces el pulgar comprendió que todo había sido culpa suya, y pidió perdón al resto de dedos, temeroso de que fueran a rechazarle. Pero al contrario, estos le perdonaron sin problemas porque sabían que todos podemos equivocarnos.

Una vez amigos de nuevo, todos los dedos trabajaron juntos por demostrar al dueño que estaban perfectamente, y en poco tiempo consiguieron volver a salir a la luz, sabedores esta vez de que siempre deberían seguir perdonándose para no acabar en un triste y oscuro bolsillo.

Y Colorín Colorado

¡Qué cosa más maravillosa son nuestras manos! Están perfectamente bien hechas.

SAGRADA FAMÍLIA 1765 - 1766 Església Parroquial de Santiago (Oriola) Altura 123 centímetrs. Peanya 133 x 89 centímetrs. Fusta policromada i estofada

SAGRADA FAMÍLIA
1765 - 1766
Església Parroquial de Santiago (Oriola)
Altura 123 centímetrs. Peanya 133 x 89 centímetrs.
Fusta policromada i estofada

Es tracta d'un dels grups escultòrics més bells realitzats per Salzillo, que pertany a la seva millor època.
Gràcies als documents coneguts sobre la seva construcció sabem que les imatges s'havien de realitzar de conformitat amb un dibuix previ, i que a més es presta gran atenció a la policromía, quan s'especifica que les seves robes han d'anar orades i estofades, fingint en elles un tizú primorós".

Religions del món. Judaisme.

Agraïm molt la col•laboració de Dam i per donar resposta a totes les preguntes per part dels alumnes de sisè.
Creiem que és important dins de cada religió el respecte cap a les altres , el respecte cap a les creences i tradicions de l'altres persones sense importar la religió que practiquin.

ës important conèixer altres religions i els seus costums per així tornar-te més culte i saber entendre i respectar als altres.
Dam, mestre de professió va accedir a respondre una sèrie de preguntes que havien preparat els alumnes després de realitzar el treball del judaisme, que és una de les religions a estudiar dins de les religions del món.
Dam, jueu de naixement ens explico les diferents festes i costums de la seva religió.
Va mostrar diferents objectes i va explicar algunes dels seus costums com a jueu.

Per problemes tècnics no s'han pogut posar fotografies.

Sortida al camp d'aprenentatge de la Cala Sant Vicent.

Amb els alumnes i alumnes de cinquè A, la seva tutora Regina i Jo com a acompanyant, vam anar al Camp d'aprenentatge.El Camp d’Aprenentatge de sa Cala es troba dins la vall o canalada del poble de Sant Vicent de sa Cala, municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa). Està situat a prop de l'esglèsia, vora la carretera que uneix el poble de Sant Joan amb el port de sa Cala.
Varem passar una nit i durant el dia realitzem activitats programades.
Vicent el mestre encarregat del camp d'aprenentatge, no més arribar a les instal·lacions ens va donar unes instruccions bàsiques per a la seguretat de tots i ens va fer una petita introducció del que era el camp d'aprenentatge, com també pinzellades de la seva història.
Una vegada instal·lats amb Vicent de guia, varem realitzar una excursió a És Culleram, un paisatge de fotografia al que li acompanyaven interessants intervencions d'en Vicent amb tot detall , història, naturalesa, entorn en general.
A la tarda varem realitzar jocs esportius i de rol entre tots. En baixar el sol i no entrada la nit els alumnes van realitzar en grups un gimkama que estava directament relacionat amb els objectius del la sortida al camp d'aprenentatge com també continguts del medi.
Va ser un èxit! La participació de tots i l'entusiasme per l'activitat van ser els punts forts a ressaltar.

 
Després de delectar-nos amb un ric sopar i recuperat les forces perduda durant el dia ens relaxem per veure una pel·lícula.

Quan ja estavem prop de la mitjanit i algun ja dormit decidim partir tots a les habitacions per agafar el son… alguns en un parells de minuts, els més noctàmbuls es resistien.
Al matí següent una vegada tots desperts preparem les motxilles i desdejunem, deixem tot en condicions, tal com ho varem trobar i partim d'excursió novament.
Aquesta vegada més curta però no per això menys interessant. Vam poder visitar el pou d'Es Baladre i els estralls que ocasiono l'incendi del mes de maig del 2011.
Molte informació ens va transmetre Vicent, els donem les gràcies per transmetre una petita part de la seu saber i el seu amor per l'entorn que ens envolta.
La volta a l'escola va ser ràpida però vam tornar amb la motxilla més plena, li vam sumar les experiències viscudes entre companys i mestres i moltes coses apreses….